martes, 23 de noviembre de 2010

INTRODUCCIÓ

Hem decidit fer el treball dels hàbits alimentaris en dues generacions: en adolescents i en adults. Intentarem assabentar-nos de la forma en que ens afecta el que consumim i si ens preocupen les seues conseqüències, la impresió que ens donen i  a més a més, analitzarem els possibles transtorns alimentaris que es poden ocasionar, normalment en els joves. Com la obesitat, la anorexia, la bulimia … i tambe com poden afectar diversos factors a la nostra alimentacio, com la familia, el clima, la religió...

LA FORMACIÓ D'HÀBITS EN ELS XIQUETS:

Els hàbits alimentaris s'inicien des de la primera etapa de vida del nounat. Cal acostumbar-lo a menjar en unes hores determinades.
Sobre l'educació dels habits hi ha que saber que els xiquets tendeixen a imitar els dels adults que conviuen amb ells.
En l'adaptació als nous gustos i textures, les persones que conviuen amb l'infant deuen ser concients de que estan educant la manera de menjar i d'alimentar-lo.
Els principals errors que fem son picar entre hores i consumir massa proteïna animal y pocs llegums.Cosa que s'oposa a una dieta equilibrada.
Hi ha nens que han de seguir dietes especials a causa de alguna malaltia, com la diabetis, intoleràncies al gluten, a la lactosa, etc.Per a aquests nens és molt important seguir la dieta prescrita per l'especialista per combatre o corregir la malaltia.
Als xiquets solen agradarlos molt els dolços, que no s'han de donar habitualment perque poden provocar desarreglos gladulars, com la obesitat o causar problemes graus de salut.
Per a la inapetència hi ha que seguir les indicacions del pediatra i recordar que es important menjar aliments sans.
La temperatura del menjar deu ser el més paregut a la de la boca.

RECOMANACIONS DELS EXPERTS:

Els metges de familia recomanen tornar als hàbits alimentaris dels nostres pares i avis, tornar a la dieta mediterranea.
Al consum de fruites i verdures deguem incloure aliments rics en antioxidants com les nous.
No obstant, si la ingesta calorífica supera el gasto energètic s'induirà al sobrepés u obesitat.

MENJARS EN FAMILIA:

Es una costum agradable tant per als pares com per als fills. Als xiquets els agrada saber que van a menjar i els pares tenen l’oportunitat de posar-se al dia amb els seus fills.
Els xiquets que participen en menjades en família amb regularitat presenten certes característiques.
Per una altra part, els adolescents son un cas especial. No s’entusiasmen amb la perspectiva de menjar en família. Segurament es perquè estan tractant d’establir la seua independència. Però no en tots els adolescents es aixì.

Mals hàbits alimentaris:
  • No desdejunar: aquesta és la menjada més important del dia, no fer-la ens faria sentir-nos amb menys energia i més fam durant tot el dia.
  • No dedicar el temps necessari per a menjar adequadament.
  • Menjar fins fartar-se.
  • Menjar entre hores.
  • No beure aigua o abusar de les begudes amb gas: és convinent beure un mínim de 2 litres al dia.
  • Abusar dels aliments rics en sucre i grasa: el exes d'aquestos ens porta directement a la obesitat, la diabetes, o afeccions al cor.

Aquests mals hàbits ens podem comportar enfermetats com:

  • Obesitat
    És una enfermetat on les reserves d'energia s'emmagatzemen en el teixit adipós i s'incrementa fins arribar a unes condicions dolentes de salut i l'increment de la mortalitat. Està originada per diverses causes, com l'excés de grasa en l'organisme (en l'adult major de 30 kg/m²).
    Segons l'origen es clasifica en:
  • Deguda a una alimentació excesiva.
  • Deguda a alteracions metabòliques.

El índex de massa corporal (IMC) és un métode que es fa servir per a estimar la proporció de massa corporal.

Efectes sobre la salut: pot causar enfermetats cardiovasculars endocrines, gastrointestinals, renals, genitourinàries, dels teguments, el múscul esquelètic, neurològiques i psicològiques.
S'incrementa la mortalitat.

La combinació d'un consum execiu de nutrients i un estil de vida sedentaria junt a una confiança indeguda al menjar ràpid son la principal causa del augment de la obesitat en la societat occidental.
Certes enfermetats mèdiques i mentals i en especial fàrmacs poden predisposar al patiment d'aquesta malaltia (hipotiroidismo,síndrome de Cushing, deficiencia de l'hormona del creixement)

es necesari tractar adecuadament les malalties subjacens, si existeixen. La dieta deu ser adecuaa a al'activitat fisica necesaria.

Un cas contrari a la obesitat seria la anorexia o la bulimia:

  • L'anorèxia:

És una malaltia mental que consisteix en una pèrdua voluntària de pes, i un intens temor a l’obesitat. Alguns del símptomes son: sensació d’estar gras, practicar exercici físic de forma excessiva, tindre conductes alimentaries estranyes i altre tipus de problemes. Aquest comportament porta conseqüències com son: aparició de pèl, pèrdua de pes i pànic a guanyar-lo aïllament social…

  • Bulímia:

És una enfermetat que pateixen els bulímics, que són les persones que ingereixen molta cantitat d'aliments en poc de temps i després es provoquen el vòmit pel sentiment de culpabilitat.

Les seues causes tenen l'origen en factors biològics, psicològics i socials que empitjoren la visió que el malalt té de si mateix.

Els símptomes típics de la bulímia són els següents:
  • Sobreingesta d'aliments
  • Provocament de vòmits i pràctica abusiva d'esport.
  • Austoestima molt baixa.

Els signes físics que evidencien la malaltia es troben la debilitat, mal de cap, marejos, pèrdua del cabell...

Quan és tractada una persona de bulímia, el seu tractament consisteix en corregir els hàbits alimentaris i psicològics amb terapia o fàrmacs.
Si el cas és molt greu, s'opta per l'hospitalització.

La bulímia afecta a més joves que adults i a més dones que homes i te una mortalitat major que la de l'anorèxia.

ENQUESTES:

Per completar el treball, hem buscat enquestes ja realitzades:

 
El propòsit d'aquesta enquesta és esbrinar si els estudiants estan menjant saludablement i com influeix això en la seva salut.
S'han fet servir qüestions com:
  • Quina edat tens actualment?
  • Quin és el teu sexe?
  • Quin grau curses actualment?
  • Desdejunes diàriament?
  • Etc.
NOTICIES:

També ens hem documentat amb noticies sobre l'estudi del tema tractat als xiquets i, ens hem assabentat de:

Que a València es va fer un estudi dirigit als pares i els resultats van ser que en la majoria dels casos, aquests creien que la alimentació d'ambdós generacions era sana i equilibrada i però en la majoria dels casos estaven equivocats.

Que en estats units la obesitat cada vegada és més freqüent per la influència que tenen els menjars ràpids que tenen un gran contingut calòric, a més a més la pràctica d'esport disminueix en gran medida.

martes, 9 de noviembre de 2010

mals habits alimentaris

botarse el desdejuni:
es el menjar mes important del dia te que aportar l'energia necesaria, si no el fas et sentiras amb fan i aso fara que menjes entre hores la cual cosa tampoc es bona.

no agafarase temps per a menjar adecuadament
hi ha que menjar espai i tranquils si menjes depresa el teu cos pensara que no esta ple cuan si que ho esta.

menjar fins explotar
el que hi ha que fer es fer cas del nostre cos i cuan ens sentim plens parar de menjar.

"picotejar"
menjar entre hores o per que estas aborrit tampoc afavorix la teua alimentacio, deus controlar l'apetit i no menjar per menjar.

no beure aigua i abusar de les begudes amb gas
el nostre cos es composa de un 70% d'aigua i es fonamental ingerir al menys 8 gots al dia. Recorda que l'aigua purifical'organisme

abusar dels aliments rics en sucres i grases
eel exces de sucre i grases ens porta directes al sobrepes, obestitat, diabetes, afeccions al cor entre altres enfermetats.
intentem subsitituir-los per fruta o verdura

enquesta

aquesta enquseta s'estrctura en 3 blocs:


  1. es refereix a les dades personals(curs, edat, sexe...) per a vore si es posible fixar una diferencia de comportament en els habits estudiantils

  2. fa referencia als habits alimentaris sobre el desdejuni i el sopar (els cuals son els que poden afectar al rendiment motor e intlectual)

  3. son les preguntes de l'enquesta que son claus a l'hora de determinar el objectiu fonamental.

el estudi nomes te sentit aplican-lo a persones aptes fisiacment sense ninguna enfermetat.


l'obesitat

es una enfermetat cronica originada per moltes causes. Es caracteritza per el ecces de grasa a l'organisme i es presenta cuan el IMC ( indice de masa corporal) ess uperior a 30 kg/m2 i te multiples consecuencies negatives en la salut.



CLASIFICACIÓ

segons l'origen de la obseitat es pot clasificar en:


  • exogena:deguda a una alimentacio execiva

  • endogna: causada per alteracions metaboliques

dins les causes endogenes es parla de obesitat endocrina cuan la causa prove d'alguna glandula endocrina com la tiroides. Encara que mols dels factors no es coneixen masa be.


IMC


l'indici de masa corporal es un metode simple per a estimar la proporcio de masa corporal kg/m2

EFECTES SOBRE LA SALUT

pot causar diverses malalties com:

  • cardiovasculars: insuficiencia cardiaca, embolisime pulmonar...
  • endocrina: infertilitat, desordens menstruals...
  • gastrointestinal: cancer colorectal, hernia..
  • renal i genitourinario: disfunció erectil, cancer de mama...
  • teguments: estries, celulitis...
  • múscul esqueletic: gota, perdua de la movilitat...
  • neurologic: accident cardiovascular, demencia...
  • respiratori: asma, disnea...
  • psicologic: depresió, baixa autoestima...

la mortalitat s'incrementa en l'obesitat amb un IMC superior a 32

CAUSES

les causes principals son:

  • una major ingseta de caloriesde les que el cos nesecita
  • menor acctivitat fisica de la que el cos presisa

la herencia tambe te un paper important, ia que, si un pare es obes el risc de que el fill siga obes es 10 voltes superior a lo normal

altra part es deu a enfermetats hormonals o endorines pero son mol pocs comparats amb els altres.

ESTIL DE VIDA

la combinacio d'un estil de vida sedentari mes l'ingesta execiva de calories son prinipals causes de l'obesitat.

Aquseta a aumentat mol en els ultims añs(sobretot l'obseitat infantil) per el consum i la cnfianza en el menjar rapid i una vida sense cap mens d'esforç fisic o practica d'esport.

MALALTIES MEDIQUES

certes enfermetats fisiques i psicologiques sobretot l'injesta de substancies farmaceutiques poden predisposar a l'obseitat.Les malaltise mediques que incrementen aquest risc son:

hipotiroidisme, defiiencia de l'hormona del crixement...

deixar de fumar es una causa coneguda de augment de pes moderat.

les enfermetats mentals tambe poden incrmentar aquest risc.

TRACTAMENT

es necessari tractar adecuaadment les enfermetats substraients si existeixen.

el tractament es basa en un equilibri entre la dieta i l'activitat fisica, es a dir, reduir la grasa corporal menjant menys calories i incrmentant l'activitat fisica.

Enquesta sobre alimentació

Els aliments que ingereixen les persones són molt importants per a la seva salut, sobretot per als adolescents que estan en ple desenvolupament. El propòsit d'aquesta enquesta és esbrinar si els estudiants estan menjant saludablement i com influeix això en la seva salut.

Questionari:
  • Quina edat tens actualment?
  • Quin és el teu sexe?
  • Quin grau curses actualment?
  • Desdejunes diàriament?
  • Què prefereixes esmorzar?
  • Si no estàs a casa teva, a on t'agradaria anar a menjar?
  • Què prefereixes menjar per berenar?
  • Per esmorzar, què prefereixes?
  • Per sopar, què prefereixes?
  • Què prefereixes prendre quan tens sed?
  • Consumeixes begudes alcohòliques?
  • Normalment, quan estàs avorrit a casa teva, què menges?
  • Has tingut un bon ensenyament pel que fa a la bona alimentació?
  • Els teus pares es preocupen per la teva bona alimentació?
  • Practiques exercici? Per què?
  • Com et consideres físicament?
  • Creus que menges segons la piràmide alimentària?
  • Creus que la societat s'està alimentant adequadament? Per què?

http://html.rincondelvago.com/encuesta-sobre-alimentacion-en-adolescentes.html

EEUU, cada dia amb més obesos

Els ciutadans nord-americans cada vegada tenen més problemes d'obesitat. Entre els anys 2007 i 2009 la població obesa dels EUA va augmentar en 2,4 milions de persones.

Hi ha nombroses diferències regionals en la tasa de persones amb problemes de pés. En els últims dos anys, els estats que sobrepassen la marca del 30% han passat de només 3 a 10, mentre que el 2000 no hi havia cap.


No obstant això, les xifres reals podrien encara ser majors.

En qüestió de poques dècades, l'obesitat s'ha doblat entre els adults, i triplicat entre els nens.

Les autoritats públiques, que reconeixen que "els esforços del passat per prevenir i controlar l'obesitat no han estat els adequats", temen que si no s'aconsegueix frenar l'augment, en els pròxims anys creixeran de forma substancial les persones amb problemes cardíacs i de diabetis.

Els causants d'aquesta crisi de salut són coneguts per tots: manca d'exercici, excés de greix i sucre en la dieta .

La definició de obès que utilitza l'estudi és el totes aquelles persones amb un índex de massa corporal.

Pel que fa a grups socials, els afroamericans i els hispans tenen una major tendència a experimentar problemes de sobrepès que els blancs.


http://www.elmundo.es/america/2010/08/04/estados_unidos/1280941875.html

FORMACIÓ DE HÀBITS EN ELS NENS

Saber menjar
Els factors que condicionen l'alimentació són: l'entorn familiar, el clima, el tipus de societat, la cultura, la religió, etc. Des del naixement s'adquireixen uns hàbits alimentaris per tota la vida.

Quan comencen els hàbits alimentaris?
Els hàbits alimentaris s'inicien amb la primera ingesta de la llet materna o preparada que pren el nadó. Se li acostuma a les seves preses en unes hores determinades. A mesura que va creixent, aquests hàbits adquireixen una base més sòlida.

L'educació dels hàbits
Si la dieta dels adults és variada i equilibrada, el més segur és que la del nen també ho serà. Però si cada persona menja pel seu compte o la compra d'aliments precuinats és habitual, el nen no arribarà a tenir una dieta equilibrada.Una bona alimentació és necessària per a un bon creixement i també és la primera medicina preventiva.

¿L'adaptació a nous gustos i textures?
Quan el nen deixa de prendre únicament llet i passa a ingerir sucs, brous o farinetes, necessiten un període d'adaptació. Quan passa del canvi de textura líquida a la triturada, i després a la esmicolada, el grau d'adaptació augmenta. Per aquest motiu, és important que les persones que conviuen amb el petit estiguin implicades i segueixin unes mateixes directrius: han de ser conscients que estan educant la manera de menjar i d'alimentar.

Els principals errors alimentaris
Donar al nen un excés de proteïna animal o de greix i donar-li molt poques llegums (carbohidrats compostos). Això s'oposa a la base de la dieta recomanada pels pediatres.
Per a una bona alimentació infantil és necessària la proteïna (la carn, el peix, els ous, la llet i derivats). Aquests aliments també contenen greixos saturats. També es troba proteïna en els llegums, els cereals, les fècules i la fruita seca. Els cereals i els llegums són riques en fibres, necessàries per a una bona evacuació.

Altres maneres d'alimentació i les dietes correctives
Hi ha nens que han de seguir dietes especials a causa de alguna malaltia, com la diabetis, intoleràncies al gluten, a la lactosa, etc.Per a aquests nens és molt important seguir la dieta prescrita per l'especialista per combatre o corregir la malaltia.

Els condiments, els dolços i les llaminadures
Als nens solen encantar les llaminadures, la xocolata, els pastissets industrials, els gelats o simplement el sucre que no es poden donar habitualment per diverses raons: poden provocar càries, també poden provocar trastorns glandulars amb problemes d'obesitat, i fins i tot causar problemes greus de salut.

Els horaris de les menjades
És molt important tenir uns horaris fixos per menjar. La variació d'aquest horari pot provocar certa inseguretat, tant a l'hora de dinar com de aixecar-se, de fer la migdiada o anar a dormir.

L'hàbit de picar
Aquest és un mal hàbit que s'ha d'evitar a tot preu, perquè quan el nen menja a deshores i desordenadament, no se sap què menja, però sens dubte acaba seguint una dieta desequilibrada.

La inapetència
Alguns nens tenen una inapetència crònica. Cal saber molt bé què ha de menjar aquest nen perquè no presenti mancances menjant molt poc. Cal seguir les indicacions del pediatre i recordar que també ha de menjar verdura llegums, pasta, papes, fruita, la llet i derivats. D'aquesta manera contribuïm a l'equilibri de la seva dieta.

Les temperatures del menjar
Sempre hem de comprovar la temperatura del menjar. La manera més efectiva de fer-ho és posant una mica d'aliment en el pols de l'avantbraç, ja que la temperatura és la més semblant a la de la boca.

Recordeu que perquè el nen adquireixi uns hàbits alimentaris correctes des de petit és important:

  • Que aquests hàbits alimentaris s'eduquin.
  • Que hi hagi una coordinació de les persones que conviuen amb ell a l'hora de la seva alimentació.
  • Que quan comenci a menjar altres aliments que no siguin llet materna o preparada, es tingui en compte en procés d'adaptació del nen.
  • Que es segueixin uns criteris propis sota la prescripció del pediatre sobre la seva alimentació.
  • Que no es confongui una bona alimentació amb una alimentació excessiva o inadequada.
  • Que és important respectar els gustos propis del nen, però sempre dins del que cap.
  • Que els horaris regulars dels àpats faciliten una bona alimentació.
  •  Que una alimentació variada, adequada i adaptada a les necessitats del nen, és la base d'una bona salut.



http://www.pediatraldia.cl/formacion_hab_ninos.htm